Als meus amics de debò
Als que pensava que ho eren i no ho son
Als que sense saber-ho ho son
Als que estimo sense que m’estimin
Als que estimo i m’estimen
A tots per la oportunitat de vida
Les festes de Nadal ja son a la porta.
Aviat l’any que es a punt d’acabar
serà record.
Aviat serà nit de cap d’any.
Nit plena de propòsits,
de desitjos.
Nit d’esperança,
en la que l’any que s’esmicola
passa a ser record .
Nit en la que tots demanem
que l’any que comença
sigui un any sense noticia,
sense rancúnies.
Nit en la que el record
es converteix en complicitat ,
complicitat plena de sentiments trobats.
Nit que no vull
que hi hagin mes nits
tristes per ningú.
Nit en que l’esperança del nou any
sigui l’esperança d’amor,
de tendresa.
Nit en la que la saviesa dels homes
sigui emprada per la pau.
Nit en la que desig de l’albada
sigui per poder dir un “t’estimo”.
Nit en la que els meus braços
siguin per acaronar l’ànima
de la persona estimada.
Nit en la que la tant malmenada tolerància
doni pas a la comprensió.
Nit que el meu país sigui lliure.
Nit que posa, entre els meus dits
que escriuen, un punt i a part
per poder viure nous dies
que facin realitat
aquell vell pensament que diu:
"L’alegria es dels que donen
però mes encara dels que es donen".
Bon Nadal i millor 2012
A vol de ploma, a les valls de Sant Andreu de Llavaneres,
Desembre 2011
Josep Mª Asensio
