sábado, 11 de junio de 2011

¡ ESTIMADA ¡










Aquest es un d’aquell poemes que malgrat la seva aparent singularitat,  quan encara, en aquest món dur i pedregós es possible la màgia de  l’amor,  son el reguitzell d’un amor per fi trobat i que es conjuminen en una sola paraula : “Estimada”.


¡ Estimada ¡

Que tenen els teus ulls
que sense dir res
em parlen
Que tenen els teus llavis
que del seu somriure
fan paraula
Que tenen les teves mans
que del gest
fan diàleg
Que te el teu cos
que al moure’s
sento frisança
Que te la teva veu
que de la parla
fa melodia
Que te la treva ànima
que sense veure-la
de llum m’omple
com  un estel
que del cel baixat
em fa reviure

 A vol de ploma
A les Valls de Llavaneres
Josep M Asensio














1 comentario: