Voldria ser a d’alt d’un núvol

Voldria ser d’alt d’un núvol
que em portes a un nou cel
un cel on no hi haguessin
petjades ni records,
un cel ple de llum
un cel que em permetés sentir la frescor
de qui que tot
i sense saber-ho,
pugues estimar,
però també ,
un cel que em permetés deixar de mirar,
a qui no es deixa estimar,
un cel on no hi haguessin equipatges feixucs,
un cel on no existís la por a ser feliç
un cel on no existís el dubte
un cel on hi haguessin nous camins
un cel on pogués embellir
però aquest cel
malgrat haver-ho desitjat
no m’ha obert el camí
per fer-ho realitat

A vol de ploma, a les Valls de Sant Andreu de Llavaneres

Josep Mª Asensio