jueves, 23 de junio de 2011

Tot em recorda el teu amor















Cada dia,
cada segon,
cada instant
em recorda el teu amor.
I encara que em dolen els cels blaus,
quan no ets al meu costat,
les aus del cel
em porten el teu respir.

Ets el desig constant
de nits joioses.

Ets la il·lusió  que em fan viure
els meus dies.

El record dels teus ulls
son la meva llum,
perquè tanco els ulls
i estàs amb mi.

Del mateix que
la teva vida està amb mi
perquè tu est la meva vida.

A vol de ploma

a les Valls de Llavaneres

Josep M Asensio



sábado, 11 de junio de 2011

El mar estaba en calma













Playa de las Catedrales

Aunque esta mañana
el mar estaba en calma
sentía su rumor
Aunque el viento estaba en calma
imperceptiblemente
sentía su frescura
Tú eras el rumor
mi frescura
En el horizonte, aunque lejos
estabas tú
y  aunque tierna y delicada
mi corazón heriste
el alma me llenaste
Ya no puedo vivir sin ti
porqué tú eres mi corazón
porqué tuya es mi alma
El latido de tu corazón es mi fuerza
Sin ti nada tiene sentido
porqué sin ti nunca podré vivir
Tus ojos me iluminan
Tu boca me apasiona
Tus manos necesito
Estoy preso de tu amor
Eres tu quien me guía
i tu alma me acaricia

En Los Valles de Llavaneres

Josep Mª Asensio


¡ ESTIMADA ¡













Que tenen els teus ulls
que sense dir res
em parlen
Que tenen els teus llavis
que del seu somriure
fan paraula
Que tenen les teves mans
que del gest
fan diàleg
Que te el teu cos
que al moure’s
sento frisança
Que te la teva veu
que de la parla
fa melodia
Que te la treva ànima
que sense veure-la
de llum m’omple
com  un estel
que del cel baixat
em fa reviure

 A vol de ploma
A les Valls de Llavaneres
Josep M Asensio














viernes, 10 de junio de 2011

Ara mes que mai










Ara mes que mai
els teus llavis vull besar
ara mes que mai
et vull abraçar
Les teves llàgrimes
colpeixen la meva anima
El teu sentiment
es el meu sentiment
Jo vull ser el teu consol,
quan abraçats
en la nostre intimitat
a cau d’orella et digui
t’estimo amor meu,
I si un dia trist està el teu cor
la meva ànima costanera
el teu braçol serà
Els teus silencis
el meu cor  comprendrà
perquè en els teus ulls
la pena llegirà
i fent-la meva, compartirà
m’entres la meva força
i tot el que soc capaç
l’esperança
d’allò que tant desitges
t’envairà
perquè un dia no molt llunyà
sigui la teva realitat.

A vol de ploma,
Josep Mª Asensio





Cuando creía que lo sabía todo













(Sierra de Gredos)

 


Cuando creía
que todo lo sabía todo,
Cuando mis noches y mis días
cual equinoccio de primavera
caminaban al unísono
Un el aire fresco
 ha acariciado mi alma
Es el aire de un alma
que en su equinoccio primavera
ha germinado, de nuevo, en mí
sentimientos olvidados
De nuevo he sentido
la magia del amor
El amor más puro que un hombre
puede sentir,
Pero no es solo el amor humano
¡Que también ¡
Si no ese amor que transciende
a esa dimensión
por muchos desconocida,
 Lo que para muchos es utopía
su alma
lo hecho realidad.
Mi corazón late,
salta, vibra vive,
Porque el sagrario de su corazón
me ha abierto
Su sonrisa es mi sonrisa,
en su mirada me reflejo.
Y cuando creía que lo sabía todo
siento de nuevo mí
la primavera
que como el día y la noche
de igual a igual
ella me acompaña…..
cuando creía que lo sabía todo

Arenas de San Pedro
19 marzo 2011
Josep María Asensio








Al Àngel que Deu ha posat en el meu camí


Benvolguts amics:
Si en aquets poemes cerqueu
el valor literari
dels seus cants
deseu-los al oblit

Però si el que cerqueu
son espurnes de sentiment,
sigueu benvolents
amb qui amb tant de cor
les ha escrit



                       
                             Durant molts anys i a la llum de la nit
m’he endinsat per els mars de la vida.
He viscut nits d’insomni,
nits en les que la bravesa de la mar em va atemorir.
En els estels de la nit  cercava el rumb,
desitjava  l’albada com l’esser que neix a la vida
En ocasions llarga ha estat la travessia,
i quan creia que la deriva era la meva fi,
una llum nascuda de les entranyes del univers
ha il·luminat el meu camí.
Y encara que enlluernat
la llum dels teus ulls he vist.
Els teus ulls han estat el meu rumb,
aixoplugat en ells he trobat la  pau.
En els teus ulls l’anima del planeta he vist,
Planeta blau que sense mirà els teus ulls
mai hagués pogut gaudí.
En els teus ulls em vull reflectir
En la teva ànima en vull refugiar
Assedegat,  en els teus llavis desitjo beure,
ja que navegant per els mars de la vida,
la meva ànima, al instant,  a la teva es va donar,
tant es així que en la teva vol morir.
A tu m’ofereixo.
A tu em dong
La meva vida es teva
perquè tu es la meva vida.

T’estimo amor meu

A vol de ploma la nit del 24 de maig de 2011
A les valls de Llavaneres
Josep María Asensio