Encara que en somnis
et recordava
i la teva veu
m’ha retornat.
Eres tu amor meu
qui amb la teva veu dolça
tot i sense dir res
d’amor em parlaves.
I en l’horitzó
marcat per la distancia
el teu cor amb passió
he abraçat .
La meva dèria de poeta
amb mi has despertat
doncs un amor sense poema
es un amor sense passió.
Perquè tu ets la meva poesia
i tu ets la meva passió.
A vol de ploma,
Josep Mª Asensio
Un poema muy "sentido", Josep...y llega.
ResponderEliminar