lunes, 17 de enero de 2011

LA MAR ERA PLANA















Encara que aquet matí la mar era plana
sentia la seva remor
Encara que el vent era en calma
sentia la seva frescor
Imperceptiblement
tu eres la seva remor
El teu sospir
era la meva frescor
En l’horitzó encara que lluny
estaves tu
I encara que tendre i delicada
el meu cor vas colpir
i l’anima em vas omplir
Ja no puc viure sense tu
perquè teu es el meu cor
perquè teva es la meva anima
Sense tu res te sentit
Perquè sense tu ja mai podré viure
Els teus ulls encara m’il•luminen
La teva boca m’apassiona
Les teves mans necessito
El batec del teu cor era la meva força
Soc pres del teu amor
est tu qui em guia
la teva ànima qui m’acarona.
A vol de ploma
Josep Maria Asensio

No hay comentarios:

Publicar un comentario